La Casa del Trapig, l'antic cinema, immoble de propietat municipal, estratègicament situat vora riu, presenta els vestigis d'un dels béns patrimonials més rellevants del Verger.
Este edifici conserva importants estructures arquitectòniques, amb fàbriques i tipologies que ens remunten al segle XVI.
L'ajuntament del Verger, al seu Catàleg de béns i espais protegits del terme municipal, inclou estes restes, dotant-les d'un nivell de protecció específic.

L'aspecte dels restes, de principi, fan pensar que formen part d'un edifici senyorial, vinculat als senyors del Verger.
Fins fa ben poc, estes restes ens semblaven de difícil atribució, és a dir, que resultava dificultós reconéixer l'arquitectura i l'ús de l'edifici. Hui però, considerem que un estudi acurat dels restes conservades, un alçament gràfic que permeta dissenyar una proposta de reconstrucció i, a més a més, una anàlisi de la parcel•la amb metodologia arqueològica ens permetran individualitzar un trapig; és a dir, un complex artesanal lligat a la transformació de la canyamel en sucre, potser associat a una almàssera, de més de quatre segles i mig d'antiguitat.

Esta proposta no és banal, sinó fruit de l'experiència d'un estudi de la totalitat dels restes de trapigs i enginys que hi ha disperses per la comarca de la Safor. D'estos, ja disposem d'una completa producció bibliogràfica: participació en ponències de diversos seminaris internacionals realitzats a Motril, la recent aportació a la Miscel•lània publicada per Burriana en homenatge a Martín de Viciana, o el catàleg de l'exposició “Sucre&Borja. La canyamel dels Ducs. Del trapig a la Taula”.

En estes publicacions és tracta el fet que a la segona mitat del segle XVI, probablement, el nord de la Marina Alta participà en el negoci del sucre, amb el necessari conreu de la canyamel. De Pedreguer, el seu topònim rural “Trapig” i el vincle de la senyoria amb la segona dona d'Ausiàs March, Na Joana Escorna, hi són ben sugerents.
Quant al Verger, els fonts documentals són bastant explícites. Sabem que cap a la meitat del segle XVI el senyor del Verger fou Baltasar Vives.

En Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, marqués de Dénia, el 21 de setembre de l'any 1580 adquireix la senyoria del Verger. Al seu testament, anys després, és refereix esta compra. Aleshores adquiria amb la casa principal, l'horta, amb la casa del trapig, vinyes, oliveres, molins i terres.
Així, és clara la duplicitat, quant a la localització en la topografia urbana del complex senyorial de l'assentament morisc del Verger. Comptava amb una casa principal, que cal ubicar a l'entorn de la torre del Verger, amb molins, però també amb un edifici amb entitat pròpia: la Casa del Trapig.

Esta proposta, diguem-ne, ofereix al municipi una dimensió excepcional des de la perspectiva històrica, però també des de la patrimonial; la possibilitat de la conservació i integració dels béns de vàlua cultural en el disseny d'un centre urbà, reflex d'una societat que respecta allò que constitueix la seua empremta històrica. Un seguit d'intervencions són necessàries, per una banda, per a fonamentar esta proposta o interpretació de l'edifici secular. Per l'altra, per a disposar d'una guia o informe tècnic per a dissenyar un projecte de restauració de l'immoble que vaig avaluar i integre els estructures mes significatives de la seua arquitectura, a més d'aportar propostes d'ús d'este.