Està situada en l’extrem més oriental de la Serra de Segària. Compta amb una cavitat d’uns 4m d’amplària aproximadament per uns 7m d’altura. En el seu interior es formen dues sales, continuant amb una llarga i ampla galeria interior de la qual s’originen altres passadissos annexos.
Està comunicada per una cavitat descendent, d’uns 25 metres aproximadament, amb la Cova Santa, encara que en realitat és la mateixa cova però en els temps passats es desconeixia aquesta comunicació entre ambdues i per açò els van posar dos noms.
Aquesta cova és molt interessant per a l’espeleologia; donada la seua situació és receptora d’una gran insolació i està situada a uns 3 km de la platja. En el seu interior es van trobar una gran diversitat de peces i fragments ceràmics.
En el Neolític la cova s’utilitzava com a habitatge i seguidament es va utilitzar com a cova funerària en el Eneolític. Posteriorment en l’època Íbera va passar a utilitzar-se com a santuari, que va perdurar fins a l’època Romana. Aquest santuari era utilitzat tant per pastors, viatjants, comerciants… per a predicar, tenir un bon viatge i una feliç arribada. I també era utilitzada per a celebracions religioses i per a tot tipus d’intercanvis.
A més, donada la seua ubicació, era un punt de referència per als mariners, ja que els ajudava a orientar-se per a localitzar el riu Girona i realitzar els intercanvis anteriorment nomenats. Des de l’entrada de la cova també es té una visió perfecta del camí de la Cremadella que era el camí més important de comunicació de la comarca per la zona costanera.
Tot açò ens indica que ha sigut una zona estratègica molt habitada al llarg del temps.
