És l’única resta que ens queda del desaparegut Palau del duc de Medinaceli. Està situat en l’encreuament dels carrers Sant Roc-Abadia i Sant Cristòfol i forma part de la plaça de l’Església.La inexistència de dades sobre este palau i sobre la torre ens priva de saber la data de la seua construcció, només disposem de …
La Casa del Trapig correspon a un molí de sucre del segle XVI, on es transformava la canya de sucre, que es cultivava en la zona, en melassa, que després seria el pa de sucre. Posteriorment es va utilitzar com a almàssera d’oli. Les restes trobades en la zona, atuells de fang que emmagatzemaven el …
Ubicada enfront de la torre del palau. Es data de principis del segle XVIII. La fatxada apareix datada en el 1732, per la qual cosa és de suposar que este siga l’any en què van finalitzar les obres, que van haver de durar uns 15 anys, una vegada disminuïts els efectes de la Guerra de …
El més antic és la Torre del Blanch de Morell, o també coneguda com a Torre de la Cremadella, a causa de les seues característiques arquitectòniques (construcció tàpia, carència d’elements defensius verticals…) i el fet que la torre estiga concebuda més per a residència que per a defensa, apartant-se d’esquemes clàssics i tipologies de la zona …
La Casa de la Senyoreta de la Bassa és un edifici de principis del segle XX de planta baixa i dos pisos, concebut com a vivenda. Ocupa un solar de 800 metres quadrats i té un pati interior que fita amb l’Església de la Mare de Déu del Rosari. Aquest immoble ha sigut propietat privada …
Aquesta nova ruta del Camí de Santiago parteix de la zona més ortiental de Xàbia. Passa pel nostre municipi per a continuar fins a Almansa, on s’enllaça amb la Ruta de la Llana fins a arribar a Santiago. El camí a seguir pel Verger està indicat, i els punts on segellar les credencials són: L’Ajuntament …
La tècnica constructiva és tàpia de morter de calç amb rajola massissa en dos cares i farcit de terra a l’interior. Podem datar-ho entre els segles XIV i XVI. Es tracta d’un recinte rectangular, amb una superfície aproximada de 900 m2, contigu al riu Girona. Queden només restes de les quatre fatxades, sent la que …
