La Caseta del “Niño” i el seu pou conformen una de les tantes restes d’edificacions que trobem en la muntanya Segària. Encara que el seu estat de conservació és deficient, utilitzant la nostra imaginació i l’esbós que ens mostra el panell informatiu, el visitant podrà veure com era la vida en aquestes terres en èpoques anteriors i comprovarà que no era ni molt menys fàcil.

La casa comptava amb unes condicions mínimes d’habitabilitat que es complementaven amb el pou. Una família d’agricultors podia subsistir bàsicament amb el cultiu de raïm per a posteriorment ser transformat en pansa, la qual els servia per a fer intercanvis amb altres productes de primera necessitat, exportació…

Respecte als camps de cultiu que allí es trobaven, s’aprecien en algunes zones restes dels antics abancalaments que es van fer per a retenir millor la terra durant l’època de pluges, i així aprofitar millor l’aigua ja que òbvia menten aquelles èpoques no hi havia cap tipus de reg auxiliar per a complementar la pluja.